De Follies i Danses

Quin és l’origen de la música? Gran pregunta i evidentment sense una resposta absoluta. Però una de les seves possibilitats està en la seva relació amb la dansa. I és un fet evident que molta música ens porta a deixar anar el cos, alliberar el nostre moviment.
Des de l’origen de la humanitat ha existit aquesta relació i moltes vegades amb uns cànons musicals concrets que portaven a una tipologia de ball concret. A totes les cultures i civilitzacions hi és, però també cal observar-ne un fet: el punt on  questes músiques deixen de relacionar-se amb el ball per passar a ser sols escoltades tot i mantenir l’essència dels balls que acompanyaven.
I aquest és el fil conductor del programa. Agafant com a partida la música utilitzada a tot Europa pel seu ball més famós, La Follia, ens mourem per danses italianes del Renaixement i danses típiques del Barroc amb un llenguatge més proper en el temps, tot passant per balls romanesos, quítxues, celtes, mediterranis, del Caucas….fins a tornar al mateix lloc: altre vegada a La Follia, però aquesta vegada vista des del punt de vista actual per la compositora Michi Wiancko.