Del plor i el dolor a la mirada de l’esperança.
En la història de la música sempre ens trobem partitures i autors que, a vegades no se sap el perquè, van quedant en un calaix. Músiques interessants que per comparació, i a voltes també per omissió del mateix món musical, no acaben tenint la presència als escenaris que realment es mereixen.
Aquest és el cas d’Anton Bruckner i el seu Rèquiem en re m. Una obra escrita als 25 anys i que és la primera obra a gran escala i amb orquestra. Una música que impressiona per la seva naturalitat, la seva completa sinceritat i, sobretot, per la seva tranquil·la individualitat. Es pot dir que és la primera demostració completa que el jove era un compositor d’una promesa inestimable.
Les referències musicals a Haydn i Mozart hi són clares però, observem el que observem,no podem escapar de la bellesa solemne d’aquesta música, que ja té l’atmosfera autèntica del geni natural. L’escriptura coral és directa i senzilla i el seu efecte captivador ens fa preguntar el per què l’obra ha estat tan descuidada.
Una obra commovedora i molt personal, que parla de les coses del cor i de coses més grans per venir. Una música que ens porta cap a una pau espiritual, quasi com si el temps quedés estancat i sols quedés l’existència d’aquesta música i de qui l’escolta.
Cor Valldonzella
Orquestra de Cambra Terrassa 48
Jordi Casas Bayer, direcció
