Una mirada auditiva o com la pintura esdevé música.
El febrer de 1874 l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Petersburg va voler honrar a Victor Hartmann, un dels seus membres més brillants. Es va organitzar una exposició retrospectiva que comprenia quatre-centes obres de l’artista, entre quadres, esbossos i estudis arquitectònics. En visitar-la, un afectat Modest Mussorgsky va anar pensant en recrear el passeig d’un visitant imaginari per les diferents galeries, mentre observava les imatges concebudes per Hartmann.
Tot i el seu deteriorament a causa de l’alcoholisme, Mussorgsky va sentir l’últim i més gran rampell de creativitat de la seva vida, que ja no tornaria a experimentar de la mateixa manera en els últims anys, i en tan sols vint dies va escriure una suite per a piano tot imaginant-se en el moment en què va visitar per primera vegada l’exposició i les sensacions que li van causar les pintures allà presents.
Aquesta és potser la música més coneguda en relació a la descripció de les sensacions que tenim a l’observar quadres. Però moltes altres persones han escrit músiques evocant en sons aquest món intern que sentim davant d’uns Quadres d’una exposició.
Anna Ycobalzeta, actriu
Orquestra de Cambra Terrassa 48
Quim Térmens, concertino-director
