Aquesta Flauta màgica vol ser un humil homenatge a totes les companyies líriques que van recórrer els camins del món, amb amor.
Mozart, com l’art autèntic, no necessita ser comprès per arribar-nos a l’ànima. Sublim per la bellesa de la bondat —matèria inefable dels somnis, des de la nota més nímia— la humil grandesa de Mozart es manifesta provocant-nos l’abstracció absoluta, l’oblit: l’embelliment de Schopenhauer, fonament transcendental implícit de la bellesa.
La transcendència es una virtut. La virtut és la disposició que té un ésser per obrar de forma ideal a la vida. I, si un ésser humà ha gaudit d’aquesta prerrogativa en el llarg, feixuc i tortuós discurs de la història —la qual és prerrogativa humana— aquest ésser ha estat W. A. Mozart, i l’exemple més pur, la seva Flauta màgica.
Fitxa artística
Jofre Bardolet, arranjaments musicals
Jaume Villanueva, posada en escena
Solistes de l’Orquestra de cambra Terrassa 48
Valentina Raposo i Pepe Otal, titelles
Enric Boxadera, vestuari
Isa Moren, coreografia
Òpera Popular de Barcelona, companyia estable:
Alba M. Nieto, Pamina
Beñat Egiarte, Tamino
Joan G. Gomà, Papageno
Laura Tena, Papagena
Alba Martínez Nieto i Laura Tena, Reina de la Nit
Néstor Pindado, Sarastro
Alejandro Otero, Monostatos
Laura Tena, dama 1
Maria Bañeras, dama 2
Clara Gifre, dama 3
Laura Tena, àngel 1
Maria Bañeras, àngel 2
Clara Gifre, àngel 3
Alejandro Otero, guardià 1
Néstor Pindado, guardià 2-Sprecher
Guillem Barbosa, titellaire
Dolça Gallego, ballarina
Programa
W. A. Mozart: La flauta màgica
